Tot el que m'ha faltat explicarte - Pifa
Hola mi Vio, no saps lo molt que te trobo a faltar... Sóc terrible amb les faltes d’ortografia, així que prepara’t per un text d’aquells de quan corretgies les pràctiques, igual et fa sangrar els ulls.
Encara que no t’ho creguis (perquè sóc terrible amb els whatsapps), penso molt en tu i en si seràs feliç a l’altra punta del món (que estic segura que sí). I per totes aquelles coses que no t’he pogut explicar a falta d’un cafè a la xini, un cigarro o una volta en cotxe des de la uni, aquí va un breu resum de tot el que m’ha faltat explicar-te.
Ara soc una intel·lectual amb ulleres...
Per tal de convertir-me en una persona molt més interessant, he començat a portar ulleres a la feina. Recordes quan vam anar a l’oculista a revisar-te la vista i, ja que estavem, també vam mirar la meva? Doncs res, que cada vegada em feia més i més mal el cap d’estar tantes hores davant de l’ordinador (i d’aguantar companys de feina inútils), així que vaig provar les ulleres de lus asul i ara en sóc fan.
No tant perquè m’hagi marxat el mal de cap (que crec que és més aviat perquè ha marxat el meu company de feina inútil), sinó perquè ara ja no m’he de maquillar als matins: me poso les ulleres i no faig tan mala cara.
I bueno, al setembre vam fer una escapada amb els del pis per anar al Mercat dels Encants i em vaig comprar unes ulleres superxules (adjunto fotos), però com que sóc una procrastinadora encara no he anat a canviar els vidres.
Estic intentant fer-ho cronològicament, però crec que faré un dos per u. Aquest any potser ha estat el més viatger de l’Andrés i jo: vam anar a Escòcia al setembre i també a París, que va ser el seu regal d’aniversari per mi. La veritat és que tots dos van ser superbonics i especials.
I ja que estem en aquest tipus d’actualitzacions (potser ets de les primeres que ho saps, perquè si no es llegeix aquest blog encara hi ha gent a qui no ho he explicat), l’any que ve torno a Lleida i anirem a viure junts. És fortíssim Vio, estic nerviosa i tot. Encara queda un munt, però estic molt il·lusionada. També tinc ganes d’estar a Lleida, però alhora em fa molta por marxar i deixar aquesta etapa enrere. En fi, és una conversa llarga que tenim pendent quan vinguis...
Però els viatges, xulíssims!
Aquest desembre vam fer el meu viatge habitual al nord amb els de Lleida (molt xulo, vaig ser molt feliç) i també la nostra HISTÒRICA cena de Navidad, aquest cop sense cap tipus de confitat que ens provoqués vòmit a tothom progressivament, però sí amb la Nur, que encara jo no havia conegut fins aquell moment. Allà es va notar molt la teva absència.
I també vaig anar amb la Lauri i l’Ainho a la Tamborrada. Va ser suuuper guai, crec que és la festa més rara i especial a la qual he estat mai. Vam anar a una sidreria amb la mare de l’Ainho i la seva germana (increïblement bo) i després vam sortir, i vaig poder conèixer tots els amics de l’Ainho. Després tia la festa, tot el rato amb la mateixa música i tambors —tía, ja t’ho dic, una experiència molt estranya però divertida.
Això va ser super guai. Vam anar amb en Roque, l’Ainho i la Laura a esquiar a Espot, que literalment va ser un viatge extremadament llarg perquè primer vam anar a Lleida a buscar el meu cotxe i els esquís, i després vam pujar. I va ser mooolt divertit: l’esquí va ser molt graciós, en Roque era super valent amb el snow i l’Ainho esquia molt millor del que diu.
Però el millor va ser l’apreski... Bé, això és informació molt graciosa: fa molts mesos que la Clara va fer una transferència al pis de 100 € random, i no ens en vam adonar fins mesos després. Total, que per anar a l’apreski necessitàvem el cotxe i jo no podia beure. Vam mirar taxis, però costava 60 € (son 5 minuts de trajecte literal), així que vam dir “pues invita la Clara” i vam anar amb taxi. I bueno, va ser una festa increïble, de les millors d’aquest any per a mi.
Vale, en resum, ara comença la part frenètica d’aquest any per a mi (volent dir que sento que tenia tots els caps de setmana planificats). Al març vaig anar a Varsòvia amb els del institut per fer un mig camí a veure en Pechu, que ha anat a Munic a fer el doctorat. També vaig estar a Lleida perquè van venir DISOBEY (un grup de trap terrible, però molt graciós) i vaig tornar a la discoteca de la meva infància a Lleida, cosa que va ser terrible per a la meva salut mental i vaig acabar vomitant a un arbre.
En fi, després, a l’abril, vam anar a l’escape room del meu cumple (que va ser amazing, moltíssimes gràcies!). Vam riure moltíssim: la Nora, tia, anava a tota velocitat i estava full objetivo, crec que el vam acabar en uns 20 minuts jajajaja. Després vam anar a sopar i ens vam ficar al dia; no sé, va ser molt especial. I poca cosa més: la resta de l’abril va ser París i una fideuà per celebrar el cumple de la Juli.
Aaah, casi se m’oblidava! Jo no vaig poder anar a la Feria d’Abril perquè coincidia amb la Festa Major de Lleida, però vam anar a la Feria d’Abril de Barcelona i vaig aprendre a ballar la primera de sevillanes. Informació molt important jajaja.
No pateixis, però: la resta de l’estiu ha estat, en general, bé. He anat a la platja amb els meus pares, he anat a Sant Lorenzo (que també va tenir el seu lio perquè vam discutir amb l’Andrés, però tot bé), he anat a Suïssa amb els meus pares, he fet aproximadament un milió de paelles amb els de Lleida, he après a jugar a la butifarra i soc increïble, i he anat molt a la muntanya perquè ara tenim casa a Esterri, que això també és una novetat important per quan tornis. No sé, en conjunt ha estat un estiu una mica raro , però l’hem tirat endavant.
Comentarios
Publicar un comentario